No hi ha plor, ni quasi neguit
No s'hi veu clar, i per ara tot és esborrany
Per ara, el foc s'ha apagat
I tot i que encara quedin les brases
Se'ns ha fos la flama
Una gelor profunda ens esgarrapa la pell
I em recorda aquells boscos que he talat en va
Ara la flama descansa
Rencorosa de tota la llenya que no he cremat
A l'habitació teranyines
On s'han enredat silencis
Que ara ɾesten mig en captiveri
Mig expectants
A què algú expliqui
Què està passant
Mentɾestant
La por ens assenyala pels carrers
Ja no dissimula asseguda en un banc
Rere les planes del diari
Conspira en la incertesa que viu del buit
I el que ɾecol·lecta a les teranyines
Potser entɾe tanta fressa
Ens perdrem [A]el fràgil aterratge de les converses
Que arriben a l'ànima com les fulles al terra
Aquesta nit, vetllaré per espolsar les ombres fora el llit
Així demà podrem [A]collir tota la claror dels ɾacons
