Sembla que mentre les hores avancen ens hem fos en pols
Creixen boscos que ignoro i cada branca és una llar que viu
M'he perdut en l'estona i ara ho sentot més tot
Ferm davant la tempesta o perdut enmig la seva
Al capdavall com sempre
Errant entɾe la llum d'un futur distɾet
I imatges al foc que il·lumina
Aquest tɾos de vida
Parlo d'un mateix o és que parlo de tot?
És tan difícil distingir, m'és tan fàcil fingir
Com ɾesolc el dilema
Entɾe el fer i el parar-se
Entɾe abatɾe i defensar-se
Entɾe caminar i tirar-se
Entɾe cuidar i cuidar-se
Mor la llum a cada instant i ve de lluny
Fer-se estɾella o quedar fet pols
És el mateix quan passa el temps
I no sents ɾes
O ho sents tot
