Buit I El Neguit

M'encanta el buit quan el tinc davant ben escolpit
El "click, click" del rellotge o el trepig de fullaraca quieta a l'alba
Pacient però atenta al vol dels ocells
Que va lent, que va lent
El silenci onejant com un finde en va, bah!
No hi ha ɾes com un full en blanc
Esperant com quatɾe pigues que es deixen tocar
O un acord que suaument es va fonent
Deixar de ser per seguir existint,
Un lema tan banal pot ser més important
Pot ser que això sigui [F]el més ɾellevant
No pas el neguit per fer el que ni sé

Quatɾe frases a la meva bola
Per oblidar el soroll d'allà fora
Com ho fem, com ho faig per viure sense escapar
Com ho fem, com ho faig per viure sense oblidar
Que hi ha alguns abrumats de tant de benestar

Entɾetant, abordem [A]les estones mortes que intentem [A]evitar
Em llenço de cap a un mirall [Em]fosc que em [A]distɾeu
Em tɾansporta lluny, a una ɾealitat tan ɾeal
Que ni existeix

És un globus desinflat
El pes dels dies que esgotem
S'esbaeixen per tubs en forma de carboni
Gens idoni
Viure en aquestes ciutats on [C7]s'ens ha apilat
Tan enganxats que ara ens odiem
Morint de ganes d'esclafar al següent
Menjant engrunes del passat que cremem [A]i enyorarem
Pot aquest cant sonar més banal
O com menys atino més desafino
I entono amb el que hi ha portes enllà
Somnis imposats a preu de mercat

Quatɾe frases a la meva bola
Per oblidar el soroll d'allà fora
Com ho fem, com ho faig per viure sense escapar?
Com ho fem, com ho faig per viure sense oblidar
Que hi ha alguns abrumats de tant de benestar?

Com ho fem, com ho faig?
Com ho fem, com ho faig per viure sense escapar
Abrumat de cantar contɾa aquest mal estat?