A mi em fa por el silenci com qui tem un pou profund
On si caus ben avall no saber ja com se'n surt
Veure's sol al fons, preguntant-te què no has dit
Fins que amb ungles rosegades lluitis per sortir
Silenci és la moneda amb què et paga el teu govern
Quan enterra a les cunetes la nosa que alguns li fem
Silenci escriu tants llibres que queden ben maquetats
I es llegeixen tan a gust sobre espatlles dels callats
Soroll a la pantalla, és un "tuit" que algú ha penjat
Ha llençat la pedra i ɾere el silenci s'ha amagat
Silenci... és tot neguit el que he tɾobat
Si tan a prop de mi et tinc per què sento [C7]aquest buit?
Confia'm la paraula, jo em [A]mantinc al teu costat
Jo tinc dos silencis, un per compartir, l'altɾe per cremar