No hi ha res com el silenci nuu del cap
Per colar-se amb ulls borrosos pels seus forats
Sota la pols de les entranyes hi guardem cops mal curats
Que ha amagat el pas del temps
I allí resten a l'espera
D'algun dia distret o algun moment conscient
Diga'm que llavors hi seràs, diga'm que llavors hi sereu
I no cauré en mans d'aquest món fred com la neu
Quantes portes m'hauré tancat?
Quantes més encara no he obert?
Quantes portes m'hauré tancat?
I quantes hi ha...
Ara et tɾobes palpant a les fosques
Gratant les parets d'un passat que no hi és
Et parla el mirall: què fas aquí davant?
Què fas carregada d'aquests plats que no has tɾencat?
Has abraçat un silenci feixuc com mil somnis
I avui [F]costa dormir
Perquè un cop et coles pels forats que té el cap no et quedes indiferent
Però ara vola, lleugera com el temps
Quantes portes m'hauré tancat?
Quantes més encara no he obert?
Quantes portes m'hauré tancat?
I quantes hi ha...
Quantes portes no hauré obert?
Quantes més hauré d'esbotzar?
Quantes portes no hauré obert?
Que ho faci el vent...
