Vides A La Intempèrie

Jo no tinc cap llapis amb què escriure el meu passat
Moro entre pàgines d'aquell qui va manant
M'han desterrat als marges del paisatge que he criat
I amb mi m'he endut les cançons que narraven com ho he fet
Visc a la intempèrie, escolpint un mosaic tan ɾic
Que et fa de llar malgrat no ho sents
I ara enterreu com si ɾes, amb l'avenç com a bandera
L'herència d'un futur que mai més podrà ser
I ara que no hi ha terra ni tampoc qui [F]la tɾeballi
Aquí heu tɾiat cultivar l'asfalt
Si tota aquesta gent menja tan i tan barat
Serà perquè abans m'ho haureu ɾobat
Amagueu-me a l'altɾa punta d'aquest món
Ningunejant el meu nom
Tornaré per avisar quan l'últim pit-roig hagi mort
I ni l'haureu sentit cantar
Ni l'haureu sentit com fa...