Hi ha un secret que no val res
El secret del pas del temps
D'aquest temps que ens té distrets
Entre pantalles i trets
Cou sigilós sota el confort
La veritat del que vindrà
Un sot fons a què caurem
Ja veurem què en sortirà
Pot ser que una ànima grisa
Que engoleixi el pensament fins pendre'l pres
O pot ser que un cant a la vida
Que celebri el pas dels dies tot i no tenir ɾes
On t'amagaràs quan no s'alcin ni les ombres?
On amagaràs la fortuna d'un imperi en ɾunes?
Quan no s'alcin ni les ombres, quan no ɾesti ni una gota del verí
Que t'ha dut fins aquí
Quan ɾes valgui [F]la fortuna de l'imperi que s'ensorra i veu el fi
Sota els peus de la seva història
Cou sigilós entɾe la gent
L'esperança d'una llum
Que il·lumini allà on [C7]caurem
Ja veurem [A]què en sortirà
Pot ser que una ànima grisa
Que engoleixi el pensament fins pendre'l pres
O pot ser que un cant a la vida
Que celebri el pas dels dies tot i no tenir ɾes
