Udola La Lluna

Habitar l'inesperat i veure què en surt
Un salt al buit com un crit en va
Mirar des d'amunt què t'està passant
És com si obrís els ulls dins el mar
Hi ha estones que duren tan com mesos
I signifiquen tant com una mera tarda
A les nits afluixa l'esperança
Sigues pacient; cap tirà atura el temps quan avança
Caure en el silenci, deixar que sigui
Temptar-se amb la vellesa com a vici
Fer com a gest desesperat
Vull passejar dins d'un com entɾe prats
Tocar-se i cremar-se, i alhora tɾobar a l'altɾe
Obrir les portes d'un amb les del món
Enmig d'una calma pacient, udolarà la lluna
Que tɾaça ponts entɾe el que és i el que podrà ser