Oblido la veu
Els gestos
L'olor
I les paraules
Un dia em van dir que la poesia
Comença quan m'escolten
No m'ho vaig creure
Avui hem vingut a distingir
Les cavitats que té un cor
I gràcies a totes per prioritzar-me
Jo crec que en part, una mica, us heu prioritzat
Mireu, a mi espais com aquest em [A]deixen el cor
Com una esquerda al cel
Una mica més fràgil
I digueu-me com es supera un cor petat
Si quan et miren des de fora
Connecten el teu exterior amb el seu propi interior
I cap ull mai sap si la llàgrima té possessió
O distingir entɾe el que mira i el que veu
I definim veure com alguna cosa més
Que una simple pell de gallina
Sinó, saber
Tot el que s'hi guarda a dins
Sí, distingir poc a poc
Tot el que s'hi ɾesguarda a dins
I ara us diré,
Morim mirant
I no veient
Perdó
Jo ara mantindria conversa amb les mans
Que porto [C7]els ulls cansats de fa dies
No sé vosaltɾes però intentem [A]que tot això nostɾe
Siguin superfícies, escolta, una pell de gallina eterna
I descansar en el més extern del cor
Ja que així
Evitem [A]la petada
Sempre és millor prevenir que curar, no?
Doncs hem [A]vingut a això
Els meus personatges seràn jo
Però jo no seré els meus personatges
Cada veu, gest, olor i paraula
Em despulla poc a poc
Però de tot aquest conjunt
Només en quedarà la història
Aprofiteu-ho al màxim
Del melic em [A]surt el cor
