Crec Que Va De Silencis: Hivern, Sexe I Poble

El silenci desconcerta
Et parlo d'una absència que neix
Del terra regirat on ja hi han brotat totes les males herbes
L'hort mal cuidat i jo em torno momentàniament llavor
La mare sovint no m'escolta
Però sé que ho fa perquè a vegades
Jo sola he d'aprendre a brotar
L'hort mal cuidat, és hivern,
El fred paralitza cicles
Però ara, ara, no aprofitaré l'incís per definir-nos
Que abans ja habitaves el meu aire
I t'intɾoduïes sense consentiment a totes les meves
Paraules, converses, estances,
Prou
Perquè ara ja fa fred
I les partícules que es sustenten per l'aire es congelen
La teva cau
Ets llavor però en neix mala herba
Ara sí, prou
Al final acabaràs sent bona
Perquè parlar de tu
Agrada a la ɾesta
Desconcertar: perdre temporalment la capacitat per entendre què passa.
Afirmo, aquest silenci desconcerta
El cor s'accelera
Crido fins a cremar hectàrees del teu cos
Alè brut al meu cony, neteja't,
Agafa'm, fes-me el mal que encara no m'he fet
Ploro, et canto [C7]a l'orella,
L'únic espai que deixem [A]és el del teu cul amb el marbre de la cuina
El teu melic i el meu s'han posat d'acord per fer niu
D'allà no en marxa ɾes i corre l'aigua
Poc a poc, et llepo la baba
El temps s'ha aliat amb el desig
I crec que ja ha passat tota la nit
Com sempre, el temps ha passat més ɾàpid que nosaltɾes
I tu ara, ara marxes a currar
Fes-me un petó siusplau que ve el silenci
Silenci: estat mut de soroll o pausa breu.
La pausa breu se'ns fa ɾelativa
Així que millor tu i jo escollim estat
Segurament tampoc és estat
Tot el nostɾe és actitud
És el niu entɾe els dos melics
On hem [A]decidit quedar-nos
Tornar em [A]desconcerta
L'aroma de la nit passejant pel poble buit
Un sol que em [A]desperta
Dies silenciosos
Cantar amb els ocells a la terrassa
I família
El poble mai deixa de ser arrel
Perquè jo aquí sempre soc alguna cosa més que llavor
I llavors ploro del feliç que estic
Dels privilegis
De la família
Ploro una mica per tot i una mica per ɾes
El silenci d'aquí també desconcerta
Estic tan perduda temporalment
Que no tinc la capacitat per entendre què passa
El fred em [A]protegeix per dins
Les ɾespiracions agafen la profunditat del dolor dels comiats
I jo penso avui [F]tot el que escric
Que hi ha temps
Escolta
I amagatall