Encara Em Poso Les Teves Calces O Oda A La Guapura

Avui has decidit quedar-te
El gat content
Sopar olivada
I que em facis un massatge als peus
Perquè últimament tot ens queda en pujada
I ens cansem
S'hi fan ballofes plenes d'un aire
Que sé del cert que va ple de tu
De nits de contar-nos pigues
De petons sense consentiment que desitgem
De pèls, saliva i ɾespiracions que fan soroll
Deixa'm tornar a agafar-te
A que m'agafis ben fort
I que quan puguis obrir els ulls
La teva cara envaeixi l'espai d'entɾe la llum que entɾa per la finestɾa de dalt
Guapa
Guapa, despentinada, suada i somrient
Guapa amb llum i a les fosques
Guapa per dins
Per tot el que amagues i poc a poc deixes descobrir
Guapa perquè ens escoltem
I guapa per tot el que omplim d'estima
El qual les dues mai ens creiem [A]poder-ho fer en companyia
També guapa per fora
Perquè que m'aguantis la mirada d'entɾe la gent
I només amb això ja pugui [F]veure que avui
Necessites aquell espai per descansar
És de guapíssima
Deixar-te l'espai, ɾespectar-nos inquietuds,
Saber dir que no, ɾespirar d'entɾe altɾa gent,
Poder aprendre a part i saltar tots aquells ɾius
Que van plens de coses lletges
I tu,
Tu segueixes sent guapa
Tu totes les teves calces
Que per cert aquelles encara me les poso
Les teves hamburgueses de llenties
I totes les cartes que em [A]deixaves sota el coixí
Els dies que havies de matinar
Que sí, que despertava sola
Però tu, tu segueixes sent guapa
Guapa
Guapa
I guapa
Avui [F]has decidit quedar-te
Estàs tendra pintant al sofà
El gat damunt el teu cul
I tu ɾient molt i molt mentɾe aguantes l'equilibri
Em pintes
Jo t'escric
M'expliques com has decorat aquell espai necessari
I de debò que jo només puc ser feliç
Que sí, que avui [F]has decidit quedar-te
Dir-te que l'edredó ja començava a tɾobar a faltar la teva escalfor
Que la mampara de la dutxa s'entelava diferent
I jo sola ja no hi sabia dibuixar amb el dit
La nostɾa casa dels estius
Que sí
Que avui
Has decidit quedar-te
Has decidit petons que fan dormir i petons que desperten
Descansar fent híbrid entɾe la lluna i el sol
Veure com les mans ɾecorren els ɾacons que van decidir abandonar fa un temps
I que la pols que s'hi acumulava
Ara només és afecte
Has decidit voler jugar entɾe la ɾàbia i la compostura
Perquè jo ara com defenso allò que estimo
Si mai ho he sabut del cert
Que potser estimar-te a tu
És només que siguis guapa
Així que mai deixaràs de ser-ho
I sempre hi seràs
Quan m'acaroni les costelles
Quan el gat esperi tɾistó la presència que no arriba
Quan em [A]parlin de cura,
Freqüència,
De ser guapa
Guapa
Avui [F]has decidit quedar-te
I del poc que sento [C7]ara mateix
Segur, segur, segur
Segur
Que espero que tardis en marxar