Espaguetis I Pa Torrat

Que soc de les que posa la pasta a bullir
Sense mirar quina hora és
O sense engegar el compte enrere
I és per això que siusplau
No em facis comptar els dies que falten per trobar-nos
O allò de respondre't sovint amb una conversa
Que ni tan sols té mirades
Hi ha dies que com bé saps
Em menjo els espaguetis al punt
En canvi, dies que els he de llançar
Perquè no n'he tingut cap cura
Mentɾe aquests estaven al foc
Mentɾe poc a poc anaven coent
I són els dies que comprovo la meva poca capacitat d'estima
A alguns processos
I són processos que malauradament marquen
Un abans i un després
La diferència és la pena que sento [C7]si tot fos un plat de pasta
I no no no no no
Perquè ets tu
Ets tu i tot allò que havíem [A]creat
Que no no no no
Perquè ets tu i tot allò que havíem [A]creat
També soc de les que crema el pa
Quan el posa el segon [C7]cop a torrar
És per això que sovint em [A]lamento [C7]a les segones parts
Esquivo els motius pels quals decideixo tornar-hi
Fins quan tot es crema
Fins quan tot s'omple d'un fum que no em [A]deixa veure't més enllà
La cuina bruta
Fum negre
I jo no et puc veure més enllà
Que em [A]lamento [C7]sovint a les segones parts
Ho sento
La diferència és la pena que sento [C7]si tot fos un tɾos de pa
I no no no no no
Perquè ets tu
Ets tu i tot allò que havíem [A]creat
Que no no no no
Perquè ets tu i tot allò que havíem [A]creat
Mira, només puc dir-te
Que el dia que decideixis venir a esmorzar, a sopar, a berenar
El que tu vulguis
Tindràs a taula
Un plat d'espaguetis
I pa torrat
Que ets tu
I tot allò que havíem [A]creat