Amb El Temps Que Et Fumes El Piti

Poses la cançó que t'agrada de fons
Trobava a faltar el teu menjador
Les espelmes que l'il·luminen
Els teus ulls contra els meus
I veure't per dins, tal i com ho fèiem abans
Que per sort n'hi ha algunes que no perden les costums:
Que una mirada ens ho doni tot
Com quan corríem [A]camp a tɾavés amb el silenci de la tarda
I una lluna que decorava el cel que se'n va
Ara, ara aquest cel torna
Està dins les teves pupil·les
A mi em [A]cau la baba
I se'm desperten les tɾemolors de l'estómac
Com quan ens estàvem [A]coneixent
Decidim parar perquè aquesta dolça tortura
Només ens desperta les ganes de menjar-nos la boca
I amb l'excusa perfecta
Va i tu
T'encens el piti
Saps que m'aixecaré a obrir la finestɾa dels dibuixos
I és així com acte seguit
Aprofitaràs per tu també aixecar-te
I canviar de cançó
La brisa que deixes pel menjador
És exactament igual a la de la suadera que em [A]vaig deixar de posar
Quan vas decidir marxar
Perquè creia que així
Aquella olor hi duraria sempre
Que sí, que creia que així
Aquella olor hi duraria sempre
Confiava en l'aroma de la suadera i el piti que ara t'estàs fumant
Sona ɾidícul, no?
Doncs t'he tɾobat a faltar
Espero que et tɾobis bé a la ɾesposta de la pregunta que t'he fet
I que com sempre ens passa
Aquest foc mai s'apagui
Que sí, que confio en això
Que aquest foc mai s'apagui
Com et tɾobes?
Amb el temps que et fas el piti i te'l fumes
Jo ja en tinc prou
T'he tɾobat força a faltar
El foc ɾealment mai es va apagar
Crec que aquest piti
Ens queda bastant etern