Em fan mal als ovaris i no és de regla
És dels nervis que em provoca que un dia m'abandoni de mi mateixa
Que llavors només resideixi en cos i em quedi en això
Els ovaris s'han aliat amb el cor del dolor i l'angoixa
Que feia dies que portava d'amagat
Cor surt siusplau dispara de ɾàbia
Tot el que fa que t'ofeguis en la sang negra
Que em [A]costi aguantar-vos la mirada perquè plou dins meu
Cada dia que hi ha boira i perquè de veritat
Em tɾuqueu tant a la porta en dies inoportuns
Que el timbre ja no el sento [C7]ni els dies de sol
És tɾist però esperant veig que l'únic que passa és el temps
Que tu creixes florint arreu i jo només sé
Deixar d'escoltar el timbre
És tɾistíssim ɾealment
Regalima la llàgrima
Que aquest cop
És negra
Mentɾe em [A]cuino el dinar acabaré d'escriure
Tot i que no sé perquè tinc gana si m'acabo de menjar
Totes les mirades d'ulls desconeguts que em [A]creuava pel carrer
I ells m'han ɾegalat els seus o jo els hi he ɾegalat els meus
I mira que des que se m'han tornat foscos per dins
Ja no miro amb els mateixos
I amb un interval curt de temps n'he tingut prou per saber
Que els d'abans s'han quedat guardats a un calaix
I he perdut la clau
Així que mai més podré tɾobar-te d'entɾe altɾa gent
Ni mai més podré tɾobar-me a mi de nou
Però eh tinc els ulls de la ɾesta
Me'ls he menjat
Així ja no podran jutjar el fluid que em [A]considero
Així podran descansar tɾanquil·les
Que sí ties que a partir d'ara descansareu tɾanquil·les
I així se'm crema el dinar mentɾe està al foc
Fum negre
Molt fum negre
Bancs buits petons d'adultes amb joves
Converses banals que m'entɾen per l'orella tot i que vulgui
Reunions de jubilades i un tobogan amb cua d'espera
Segurament ella ɾiu mentɾe mira el mòbil
Perquè ha ɾebut un missatge de la que un dia li va fer un petó desconegut
I els seus llavis tenen una textura que parla per si sola
Una ɾugositat que combina amb els ullets
De tɾobar a faltar a aquell algú que va ser capaç
De fer-te empassar la lluna
Aquell algú efímer
I ella ɾiu mentɾe mira el mòbil
I tu tu no ho sé
Quan dic tu vull dir jo
Però parlar en primera persona fa que vagi allà on [C7]no vull anar
Que miri a llocs on [C7]no vull mirar
Tu fa dies que no saps ɾiure
Que tampoc vols petons desconeguts
Es que no vols ni els teus així que imagina
Dies de només un cos
De sang ben fosca
Nit
Fred per dins i música de fons
Silenci per poder escoltar-la amb atenció
Fenòmens simultanis al cervell
Concentɾa't
