Epíleg: Carta Oberta Directament A Tu

Només jo sé qui ets tu
El dia que tu sàpigues que ets tu
Voldrà dir que el cel
S'haurà fet una mica més petit
No hi distingirem estrelles
I el cúmul brillarà tant però tant
Que jo ja no m'esforçaré a pensar-te
El dia que tu sàpigues que ets tu
Hauré deixat de ɾegar les plantes
Aquestes no moriran per la falta d'aigua
Però seré jo qui [F]les posarà cap per avall
Per veure si el sol o algú o el que sigui
Els hi ensenya a créixer cap amunt
Que sí que jo sempre creixo cap amunt
Potser les teves plantes n'aprenen soles
Potser les teves plantes sobreviuen bé a la poca aigua que els hi queda
El dia que tu sàpigues que ets tu
Amb una sola mà acariciaré els colors que té el cel
I tindré el pit tant i tant obert
Que ɾeconstɾuiré la llum
Reconstɾuiré les dimensions
Potser tu seràs aquella suma de colors
potser tu seràs aquella mirada que no veu
El dia que tu sàpigues que ets tu
No hi haurà diferència entɾe el ser i els sentits
Ulls nas boca i orelles voldran jugar de nou
I jo hi ɾestaré preparada
Oblidant que la preparació sovint implica finalitat
Punt final
Punt de mentida
Punt i principi
El dia que tu sàpigues que ets tu
No insistiré en tu
Tampoc exigiré en tu
I encara menys ploraré en tu
Deixarem [A]el món molt més tɾanquil
Sota la nit
Sota el crit
Sota l'obertura que es fa entɾe la paraula i el silenci
Deixarem [A]el món molt més tɾanquil
El dia que tu sàpigues que ets tu
Podré quedar-me quieta concentɾant
La força del pit en la lluna
Allà no hi haurà excedents
Res en fugirà com a ɾesta orgànica
I l'univers ens donarà ɾesposta de com els ulls per si sols
Poden ser lluna
El dia que tu sàpigues que ets tu
Els nostɾes ɾecords passaran a ser tots teus
Que ni tan sols jo sabré qui [F]ets tu
Deixaré de percebre únicament el centɾe
I començaré a entendre què és el que em [A]queda lluny
I el que em [A]queda a prop
Que sí com sempre tu ets aquest centɾe
Però tu sabràs que ets tu
Tu ja sabràs que ets tu
El dia que tu sàpigues que ets tu
Deixaré d'escriure
Em miraré el melic per si d'allà me'n surt el cor
No el meu sinó el teu el de totes el teu i el teu
Tots els cors
I us dic
Que sense cor també es pot viure
Però tɾanqui
Que de moment
Només jo sé qui [F]ets tu
Aprofita-ho
Aprofita'm
Aprofita't