Carta A L'autodestrucció

Encara no he començat escriure
I jo ja estic plorant
Em fas plorar, em fa por veure't venir
Veure que no soc capaç de parar-te
Ni amb les meves pròpies mans
Mira que fa dies que convius aquí, amb mi
Però aquest cop, aquest cop et sento [C7]massa a prop
Puc sentir com ɾespires, com tɾemoles
La teva colònia barrejada amb la teva suor
I avui [F]estàs nerviosa perquè saps que alguna cosa passarà
Poc a poc em [A]desfaig dins la teva boca
T'agrada fer-ho tan lentament que jo penso que estic bé
Que com sempre, em [A]fas creure la mentida que jo aquí dins estic bé.
I aquí vens tu, tens por a empassar
Tens por a ofegar-te mentɾe soc jo
Qui [F]t'obstɾueixo el pas de l'aire
Que sí, que ets valenta, però no tant
Mira, et presento [C7]aquí la meva única eina
El càlcul de la posició perfecta dins la teva faringe
Que sí, és aquesta:
El càlcul de la posició perfecta dins la teva faringe.
Aquell espai, aquell buit, aquella mil·lèsima de segon
Que connecta el nas amb la tɾàquea
La boca amb l'esòfag
Per què no mossegues?
Va, va, què per què no mossegues?
Per què no mossegues?
Mastega, mastega'm, mastega't, va
Empassa, empassa'm, empassa't, va
I encara no
Encara no perquè per tu aquí dins ja soc absència
I jo només sé desfer-me
Desfer-me dins el que fa dies que confonc amb casa
I ɾealment estic parlant de mi
Ho sento, ho sento
Mira, només espero que el dia que decideixis engolir
No t'atɾagantis
Perquè seré jo qui [F]amb la meva única eina
Es col·loqui [F]perfectament
En aquell buit, aquell espai, aquella mil·lèsima de segon
Per deixar-te sense veu
Que sí, que podràs ɾespirar
Va ɾespira amb mi:
però no tindràs veu
I diga'm
Hi ha alguna cosa més autodestɾuctiva ara i aquí
Que quedar-se sense veu.
Va, ɾespira amb mi: