Venim del fred

Escaparem, a mitja nit sense fer cap soroll.
Dos fugitius en mig de la foscor,
on ningú ens puga trobar.

No deixarem, ni rastre ni petjades al nostre pas,
fins que ens quedem a soles i alliberats
de tota complexitat.

Conec un lloc que ningú coneix,
on [C7]no hem [A]de suportar el pes del mon [C7]modern.
Conec un lloc, que ningú coneix...

Submergits en la nostɾa pell,
per poder explorar-nos lentament.
Acaronant la superfície,
saltant l'abisme entɾe tu i jo,
entɾe tu i jo.

Surarem, lleugers com una ploma surarem,
fins elevar-nos per damunt del temps,
de tots els nostɾes temors.

Esborrarem, tots els carrers dels mapes esborrarem,
tot l'univers s'enfonsarà als nostɾes peus,
res no podrà fer-nos mal.

Tan lluny de tot, tan prop de tu.
Ningú ens podrà aturar!

Deixem-nos dur, tanquem [A]els ulls.
Ningú ens podrà aturar!