Feia temps que avançàvem en cercles,
ens calia seguir noves sendes.
Silenciosa vas desaparèixer
com el soroll que fa l'herba en créixer
I en les restes del nostre naufragi
d'un final que ja era necessari,
una pena dolça i un bitllet d'anada,
versos d'una poesia inacabada.
Ens veiem [A]esta nit en els meus somnis,
ara almenys ens uneix la distància,
ara sols compartim este buit.
Ens veiem [A]esta nit en els meus somnis,
ara sols compartim este buit.
Sé que el temps ja no tornarà,
però em [A]quede amb tot el que em [A]vas ensenyar.
Sé que prompte ɾenaixeré
perquè el meu camp de batalla és el present.
Guarde tot el que em [A]vas ensenyar
quan mirant-me em [A]vas dir murmurant:
ʺla vida es un instant, no penses en demà,
quan ɾecordes açò somriuràs.ʺ
Ens veiem [A]esta nit en els meus somnis,
ara almenys ens uneix la distància,
ara sols compartim este buit.
Ens veiem [A]esta nit en els meus somnis,
ara sols compartim este buit.
Sé que el temps ja no tornarà,
però em [A]quede amb tot el que em [A]vas ensenyar.
Sé que prompte ɾenaixeré
perquè el meu camp de batalla és el present.
Tu em [A]vas dur a eixe lloc
on [C7]no existia la por.
Com si no hi hagués ahir,
com si no hi hagués demà.
Vam perdre la ɾaó,
junts ens vam menjar el món,
vam viure com si fos
com si fos l'últim segon.
Víctimes del desig de la màgia de l'instant
fàcil de ɾecordar, impossible d'oblidar.
Eres la mentida més vertadera que em [A]queda,
no vull tornar a veure't, vull veure't tornar.
