Dis-me el teu secret, saps que no el compartiré amb ningú.
Conta'm qui et fa mal, qui ha sembrat tristesa en els teus ulls.
Allibera't,
trau les ales,
acomiada't de la pena,
que la felicitat no depén de ningú,
només de tu.
Perquè tu eres màgia, tens la ɾesposta,
com un crit de victòria en la nit.
Les teues cicatɾius et donen la força,
com un cicló que brota desde dins.
Tu eres màgia
necessària,
la ɾevolució.
No creus en milacres ni en segones oportunitats,
ara saps que acostumar-te al problema no és la solució.
Allibera't,
tɾau les ales,
acomiada't de la pena,
que la felicitat no depén de ningú,
només de tu.
Perquè tu eres màgia, tens la ɾesposta,
com un crit de victòria en la nit.
Les teues cicatɾius et donen la força,
com un cicló que brota desde dins.
Tu eres màgia
necessària,
la ɾevolució.
