Tant de temps presoners de poesies tristes...
Hui volem volar, volem ser versos lliures:
la ment desperta, tenim fam.
Ho farem juntes o no ho farem mai.
Abraçarem el cel, si suportem el pes,
trencarem el vent amb la nostra veu,
perquè els somnis d'ahir són l'esperança de hui
de hui [F]i de demà.
Ja hem [A]apretat el boto [C7]de la desconnexió,
no està mal tɾencar les ɾegles quan les ɾegles estan mal.
Desfés-te del teu dubte, de les inseguretats,
fins que pugues escoltar el teu cor.
He vist la pau al teu somriure,
a les teues mans alçades, a la teua dignitat,
desobediència per viure més lliures.
T'esperaré, no tingues por,
he vist la lluita als teus ulls.
Decidirem [A]la nostɾa sort,
no podrà ser si no és amb tu
Duelen los golpes, duro es levantarse.
Te prometí victorias tantas veces,
que siento [C7]que vuelvo a casa muy pronto,
siento [C7]si te fallé.
Pero vuelvo para coger tus fuerzas,
la fuerza con [C7]la que aprietan tus brazos es
la fuerza con [C7]la que aprieto [C7]mis puños.
Yo vuelvo pero tu vuelves conmigo, no!
No puedo hacer esto [C7]solo, no, no!
Primera linea de fuego, no, no!
Suenan disparos y tiemblo,
un futuro incierto [C7]es luchar por lo que creo, no, no!
T'esperaré, no tingues por,
he vist la lluita als teus ulls.
Decidirem [A]la nostɾa sort,
no podrà ser si no és amb tu
