Algú com tu

Com dos estreles perdudes en la nit,
com dos ocells dirigits a l'infinit.
Magnetismes, magnetismes!

Com dos històries amb un mateix final,
com dos camins que de sobte es creuaran.
Magnetismes, magnetismes!

Si estàs ací envia una senyal,
estem [A]més a prop que mai, hem [A]de connectar.
Necessite algú...
algú com tu!

Puc escoltar el teu cor bategar,
sincronitzat amb el meu, marcant el compàs.
Necessite algú...
algú com tu!

Com dos somriures obrint-se al mateix temps,
com dos llavors en mig d'un paisatge erm.
Magnetismes, magnetismes!

com dos vaixells escapant de l'horitzó,
com dos espelmes que tɾenquen la foscor.
Magnetismes, magnetismes!

algú com tu...
algú com tu pot provocar una tempesta
algú com tu pot acabar la guerra
algú com tu pot despertar la fera
algú com tu...