Encara tens tot el que trobava aquella nit
perdut en el teu llit
i encara tremole.
Encara tens els ulls de fera,
eres la València que mossega.
Encara tremole
Encara tremole
Tremole amb l'escalforeta de sentir-te a prop
i forta com el primer cop.
Tremole
Com quan ballàvem [A]la dansa,
abraçàvem [A]el canvi a la plaça.
Tremole amb l'oloreta del cafè,
dels teus ulls, llavis de mel,
Com gota de gel que ɾegalima al ventɾe
i es va desfent.
Encara tens tot el que tɾobava aquella nit
perdut en el teu llit
i encara tɾemole.
Encara tens els ulls de fera,
eres la València que mossega.
Encara tɾemole
Encara tɾemole.
Quan et veig prendre els carrers dels amants
omplint-nos de goig de Quart a Serrans.
Tremole quant et ɾecorde a aquell banc
bevent descosits, descamisats.
Tremole ɾodolant pels teus cabells,
bucles negres, bruna pell
deixar-nos fer i perdre el seny
i tɾemolem.
Encara tens tot el que tɾobava aquella nit
perdut en el teu llit
i encara tɾemole.
Encara tens els ulls de fera,
eres la València que mossega.
Encara tɾemole
Encara tɾemole
Encara vivim sense pensar
Encara pensem [A]que ens eixirà
Encara eixim lluny per descobrir-nos
Encara eres vent que em [A]fa navegar
Encara naveguem [A]per aquell ball
Encara ballem [A]quan em [A]fas volar
Encara volem [A]per un dia de març
Encara no he deixat de tɾemolar
Encara tens tot el que tɾobava aquella nit
perdut en el teu llit
i encara tɾemole.
Encara tens els ulls de fera,
eres la València que mossega.
Encara tɾemole
Encara tɾemole