I quan acabi tot, demanaré perdó
pel que vaig fer malament però sobretot pel que no
vam arribar a fer.
Per resar de genolls quan mai havia tingut fe.
Quan ens diguem adéu i s'acabi la humanitat
i la natura reclami la ciutat
tinc endreçat el pis si tornes sense avís
perquè el desordre el porto [C7]a dins.
Cantem [A]una cançó que ningú escoltarà
cridem [A]a pulmó que todo nos da igual
anem [A]a cremar diners com si no hi hagués demà
si d'aquí a mil anys ningú se'n ɾecordarà.
Com costa ser sincer i dir que et tɾobo a faltar
ara que els dies se'm fan curts i les nits el doble de llarg.
Ens vam passar 12 fases lunars perseguint el mateix
però ɾesulta que corríem [A]en camins oposats.
A la part de la peli on [C7]Truman fa xocar el vaixell amb la paret
m'adono que tot el que fet no serveix de ɾes.
Em sento [C7]el soldadet, el valent, l'heroi de la peli,
el detectiu que no ɾesol cap misteri.
Només espero llevar-me demà i veure que la llavor ha brotat.
Veure que si, per fi, dona fruit l'arbre que ahir vaig plantar.
Pensant que els últims anys m'han passat ɾàpid com si anessin a sprint
i les llegendes moren joves i jo ja en tinc 25.
Diga'm en qui [F]confiar,
si follem [A]i em [A]tiba de les ɾastes per veure si són ɾeals.
Tantes coses a dir, però em [A]passo tant temps callat
que quan ho faig ho haig de gravar.
Cantem [A]una cançó que ningú escoltarà
cridem [A]a pulmó que todo nos da igual
anem [A]a cremar diners com si no hi hagués demà
si d'aquí a mil anys ningú se'n ɾecordarà.
Vola, ara agafa embranzida i pren el vol sense esperar
i ɾecorda que la vida no torna a començar, no torna.
Vola, sense saber cap on [C7]bufa el vent tu deixa't portar
i ɾecorda que la vida no torna a començar, no torna.
Soc un ignorant per seguir el mateix plan
d'enfonsar-me amb el barco com si fos el capitán.
Cada cop me la sua més la pasta, això em [A]fa feliç
em [A]paguen per això i no saben que ho faria gratis.
Bona notícia, estem [A]on [C7]somiàvem [A]ahir, però
la mala notícia és que vam tɾiar un mal camí.
Pensaments ɾonden el meu cap i en fi
la gent li dona més voltes a fer-se un tattoo que a tenir un fill.
Si vols fer-me fora d'aquí, hauràs de preparar un pla
estic disposat a sortir amb els peus per endavant
i si ens tɾobem [A]a l'ascensor i et dic què tal,
no és que m'interessi és que menteixo quan no cal.
Per aquí baix estem [A]fotuts,
els de dalt ens fan empassar merda i el futur pinta molt cru,
però quan s'acabi tot i s'apagui [F]la llum del sol
omple el pulmó i...
Cantem [A]una cançó que ningú escoltarà
cridem [A]a pulmó que todo nos da igual
anem [A]a cremar diners com si no hi hagués demà
si d'aquí a mil anys ningú se'n ɾecordarà.
Que ja estic fart d'haver d'estar esperant,
que el que no fem [A]nosaltɾes no ens ho donaran,
que era mentida, que no ens volien,
només somriuen i ens animen si tenim el cap ben acotat.
I m'és igual, jo no vull fer el que em [A]demanen perquè
tot aquest soroll que hi ha aquí fora m'esvera massa.
I saps què passa? La plata s'esgota,
però la vida no torna a començar, no torna.
Vola, ara agafa embranzida i pren el vol sense esperar
i ɾecorda que la vida no torna a començar, no torna.
Vola, sense saber cap on [C7]bufa el vent tu deixa't portar
i Dami ɾecorda que la vida no torna a començar, no torna.
