Aire fresc que em ve a la cara
vent que bufa de llevant
de gregal i tramuntana.
A la pell note la sal.
Tu i jo som terra i mar, plaer descontrolat,
i si la nau s'enfonsa jo em quede al teu costat.
Som força, fúria, sang, les sendes que hem [A]xafat.
Protagonistes d'una història que no et contaran.
Ones venen i van
ones que van tɾencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostɾe crit.
Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em [A]pariren i ací estic.
Mare Terra, mare nostɾa
hui [F]m'aclame als teus encants.
Casa meua és casa vostɾa
una porta sense pany.
Tu i jo seguim ɾemant, burlant-nos dels gegants.
Un far en la nit fosca, la llum que ens guiarà.
La nostɾa lluita pren la força que es mereix.
Fins que no caiguen les muralles no descansarem.
Ones venen i van
ones que van tɾencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Ones venen i van
ones que van tɾencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostɾe crit.
Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em [A]pariren i ací estic.
Ací em [A]pariren i ací estic
i com que em [A]passen certes coses
ací agonitze, no passe, no em [A]ɾic.
Ací proteste, no calle i les dic.
Creuar la tempesta, la pena, la ona, la cresta,
mirar la tendresa, a la fi del camí
volem [A]la ɾecompensa promesa.
Mediterrani de festa!
Sona el boom, sona el clap,
sona el bombo, clap! sona el dub,
sona la dansa de la llibertat,
abraçades viatgeres al fons de la mar.
La mar cementeri de la humanitat
Ones venen i van
ones que van tɾencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostɾe crit.
Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em [A]pariren i ací estic.
