Veig, i no sé si mirar
O esperar que el temps em porti
A trobar el que hem anat perdent
I desperto després de tots aquests anys
de tots aquests somriures
I de tot el que he oblidat
I ara més que mai
sento aquelles històries
d’aquell matí i aquelles nits
Aprenent a estar
una mica més a prop
de tornar a descobrir
Aquesta màgia, aquells estius,
aquell somriure que tots tenim a dins
De tornar a tɾobar el que era important
de saber que sempre et tindràs a tu
I camino aprenent a anar lent
sense saber on [C7]anar
sense saber si tornar
I passo per on [C7]sempre passava
i veig coses que abans no veia
Entenent el que volies
Tenint més clar que
I ara més que mai
sento [C7]aquelles històries
d’aquell matí i aquelles nits
Aquesta màgia, aquells estius,
aquell somriure que tots tenim a dins
De tornar a tɾobar el que era important
de saber que sempre et tindràs a tu
