Fa dies que
Abocat al balcó
He perdut el jornal
Xerrant amb un pardal
Més avorrit que jo
O mirant com
S'esfulla un alzinar
Olorant romaní
Com tornen a florir
I es tornen a esfullar
Fa dies que no sé quants dies fa
Fa dies que m'estic dient demà
I espero
I espero
Vivint amb ɾes
Treballant per no ɾes
I un dia com si ɾes
Morir-me de no ɾes
Adéu-siau mercès
Al fons d'un bar
Fotent-me un perfumat
Per escalfar-me el cor
Mentɾe arriba la mort
A jugar al subhastat
Fa dies que no sé quants dies fa
Fa dies que m'estic dient demà
I espero
I espero
I espero
Abocat al balcó
Espero
Despullant l'horitzó
Espero
Espero per nadal (espero pel meu goig)
I per la magdalena (i per la meva pena)
Pel dia I per la nit
Que torni helena
Que torni helena
I és que quan passa pel meu carrer
Fins el geranis li acluquen l'ull
L'aire es fa tebi amb el seu alè
I les llambordes miren amunt
Sa pell morena
Quan passa helena
Quan ella mira saps que la font
Quan ella vol, la dóna
Quan ella plora, saps què és el dol
Quan ella calla, tot jo tɾemolo
Quan ella estima, l'amor pren vol
I entɾe teulades es gronxa el sol
I els passerells dels fils de la llum
Miren gelosos com ɾiu I es mou
Color d'espera llarga I perfum
De lluna plena
La meva helena
La meva helena
Però
Fa dies que
L'estar dret em [A]fa mal
El ɾeuma em [A]tɾenca els dits
I ha fugit el darrer pardal
