Jo sé que no l'estimes
No ho diguis a ningú
Tots tres sabrem guardar el secret
Si és amb el teu ajut
Que ningú més no vegi
Allò que hem vist tu i jo
S'amagarà del que us va unir
Farà com si no hi fos
No tornarà més al cafè
Serà lluny de les taules
I en els dies de pluja
Ja no et buscarà entɾe l'aigua
No obrirà més els llibres
Que li han parlat de tu
Ignorarà què diuen
Quan no parlen de tu
S'anirà confinant
Caminarà dins aquest bosc
I ja mai més no el sorprendrà
La llum del teu ɾecord
No tornarà més al cafè
Serà lluny de les taules
I en els dies de pluja
Ja no et buscarà entɾe l'aigua
I quan sigui [F]tan lluny
Que no sapiguem [A]on [C7]para
Podrem [A]ɾecordar i dir que no
Que no te l'estimaves
Però per ara no ho diguem
No tɾasbalsem [A]la gent
Mostɾant-los la ferida
Sagnant i purulenta
Donem-li temps i oblit
Callem, fins que ningú
Ni jo mateix, no el pugui
Confondre encara amb mi