Cada matí
m'esperes a un jardí
reflectit al llac Daumesnil de Paris
i passegem amb astrolabis
com mariners,
perduts
Saps quan tot passa ràpid
cau,
desgastat
en un record de plàstic
efímer, on mirar
Has frenat les paraules
que ɾodaven cap a mi
no sé
què fer quan et veig
Es tɾansforma
una història intermitent de llums
ambre
hauria d'haver-me amagat
Saps quan tot passa ɾàpid
cau,
desgastat
formant arquitectures
de fulles on [C7]mirar
Canvia el camí que et fa mal
canvia el paisatge inestable
Deixa't dur per costeres cap amunt
deixa que el vent et despentine
