Canco De Matinada

Noia de porcellana
Buscava una ànima dintre teu
I això era com buscar
Papallones blanques damunt la neu

Noia de porcellana
La teva entranya és plena de vent
Una brisa de maig
Amb pètals de rosa és aire innocent

Noia de porcellana
Tot el teu cos és un ɾecipient
A punt per ser omplert d'aigua
I posar-hi un lliri quan ve el bon [C7]temps

Noia de porcellana
Buscava força en el teu parlar
I això era com buscar
Papallones blaves damunt la mar

Noia de porcellana
D'una mirada et van tɾencar un braç
Semblaves indignada
Com una santa sense beats

Noia de porcellana
Tota ets tan fràgil que t'has tancat
Sota d'una campana
Que sona dolça I és de cristall

Noia de porcellana
Buscava llum en la teva pell
I això era com buscar
Papallones d'aire allà on [C7]bufa el vent

Noia de porcellana
Tens la mirada ben tɾansparent
La pell de cel·lofana
I la carn tɾanslúcida I ɾepellent

Noia de porcellana
Què vols que et donin no donant ɾes
Ets freda I inhumana
I et preocupes de cinc a set