La nit és fosca i en ella em refugio
La ment morta quan al terrat pujo
El cos ja no respon només vull llibertat
Quan la vida en plenitud és simple serietat
Els meus peus caminen nus sobre el terrat
Quan sóc pres de les llums de la ciutat
Recordo aquelles tardes eternes al teu costat
Recordo aquelles nits al piano amb gran intensitat
Dels meus ulls broten llàgrimes de por
I de cop et sento [C7]en mig de la foscor
Encara em [A]fas tenir més ganes de plorar
I ara que no hi ets només tinc ganes de cridar
No vull mai més estar atɾapat
Si només sóc lliure al teu costat
Vull tornar a sentir-te a prop
No et deixaré anar aquest cop
En aquesta alçada gairebé puc tocar el cel
Com ho feia quan foníem [A]els nostɾes dos mons ɾebels
Ara em [A]sento [C7]a prop de tu però sé que no del tot
Per poder abraçar-te ara ho deixaré tot
No tinc por de deixar enrere si el que deixo no em [A]fa bé
Ja no em [A]queda l'esperança, ni paciència, ni la fe
Si l'únic que em [A]fa mal és no tenir-te al meu costat
Vull saber que tu m'esperes quan et digui [F]que he tornat
I abans de ɾetɾobar-te vull mirar al passat
La manera en què et vaig perdre, ara ja tot s'ha acabat
En la nit freda corro cap al buit
Només queden quatɾe passes i ara salto [C7]decidit
No vull mai més estar atɾapat
Si només sóc lliure al teu costat
Vull tornar a sentir-te a prop
No et deixaré anar aquest
Em desperto [C7]dins d'un somni
I ets al llit al meu costat
Ens mirem [A]i els dos sabem
I ho sabem
Que ho diem [A]tot
Ho diem [A]tot
Sense parlar
(Uuh)
No et deixaré anar aquest cop
